M’engana que tu no sies
un perxango malfener,
grandolàs i puputer
o perxa de pans de figues.
Calàbria embuia querns
afamats de llengonissa
que per un tros de pellissa
escorxaren Sant Llorenç.
Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.