En Betlem, Verge Maria,
aqueis goigs vos cantarem;
eixes pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
Sant Josep s’aixeca a l’auba,
a l’auba del dematí;
fa una flamaradeta
d’un brotet de romaní.
Com la té ben enceseta,
hi posa sucre i canyella
per contentar lo Minyó.
El Minyó no vol callar
en braços ni en cadira;
només que vol descansar
en los braços de Maria.
Senyora, amb una aigo més
fèieu ric tot Llucmajor.
I ara, tanta primor,
si volem aplegar-hó,
hem d’anar amb sos dits terrers.
Sabeu que estic de contenta,
perque he guanyat dos jornals!
He pegat un copet fals
i he rompuda sa fauç;
ja veis que som de valenta!