-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Dalt es puig de s’Aucadena
està posat Solleric.
Quin cosset tan devertit
és aquest teu, Magdalena!
En arribar, l’escomet:
-¿Com te va anit, Magdalena?-
I ella me gira s’esquena
i se’n va, i jo romanc dret.