Aquest putxet tan redó
diuen que és de S’Estremera,
i jo qui hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Aubocasse és un jardí
on se fan aqueixes flors
agraciades de cos,
fines que no tenen fi.
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.