Es segadors d’En Portell,
quan varen estar posats,
anaven més envidats
que enmig de mar un vaixell.
Es comte Puig és ton pare
i és marquès de Solleric,
i jo, qui som pobra, dic
que empegueïda n’estic
d’esser nora de ton pare.
Jo m’hi vaig posar per riure,
a tenir-vos passió,
i ara me trob de l’amor
arrendit que no puc viure.