Devertiment ja no hi ha
en el món, que em faça riure;
tant m’estim morir com viure,
si Déu no hi alça la mà.
En Darder feia la pala
i deia petit: -Cornau-;
i llavò, més fort: -Callau!
Val Déu, quina gent tan rara!
Saps que és de mala beguda
per un fadrí enamorat,
trobar guerrer an es costat
de s’al·lota més volguda!