Males llengos han bastat
per fer-me apartar de vós.
Voluntat me tengueu vós,
que jo encara no he mudat.
No m’espanta a mi l’ausència
ni s’amor me fa penar.
Jo me’n som per afluixar
de tu i tots quants n’hi ha.
de la teva descendència.
Un homo ve i s’espaia
com va a lligar es cavaió,
però una dona, no:
fins que té s’ocasió
no pot fer una riaia.