Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.
A la una canta es gall;
i a les dues, sa gallina;
a les tres, es ronssinyol,
i a les quatre ja és de dia.
Uns d’ets hortolans més fins
que hi havia dins Son Pou
eren En Tià Cocou,
En Beia i en Medins.