Ai, ai, ai, Catalineta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sineu
1517
III
Amic meu, jo trob que enguany
no és any de tenir peresa;
ja serà bona endemesa
es xorriguer si fa presa
darrere es capxirigany!
Oh, roseta de tot l’any!
si vos coïen un tany,
vos ne prendrà com un pany
que li lleven es biulany
i roman sa porta empesa.
Oh diamant vertader,
consol de tothom qui us veu!
Jo no vull que vos n’aneu
que el vostro cor no em deixeu
retratat a un paper;
almanco contemplaré
la persona de mon bé
les hores que no hi sereu.
Es nom que m’agrada més
del mon, són ses Catalines:
donaria dos mil vides
per una, si la tengués.