Jo no m’empatx de raons
mi cap me’n vui escoltar:
tu no havies de tancar
mon germà per ses presons.
Quan pas p’es vostro carrer,
s’estel més alt m’il·lumina.
Que és de venturós qui té
paraula d’una fadrina!
Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.