Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
El primer dia hem d’anar
a l’esglési’a prendre cendra
amb una memòria tendra
que tots hi hem de tornar.
De sa guerrera no em queix
ni s’amistat vui trencar.
Molt el m’has de comanar
com a ca teva anirà,
i jo faré lo mateix.
¿Voleu-me dir, bona amor,
de què duis tanta ponsonya?
¿Que no sabeu que sa ronya,
com més graten, més picor?
Tradicionari de Mallorca
