Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un ca, com ha tornat vei,
està a un racó retirat;
si no pega qualque llatr,
ningú se recorda d’ell.
-Macià, es rector et demana.
-¿Què deu voler?-Jo no ho sé;
et deu voler fer s’obrer
d’es sant d’aquesta setmana.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Tradicionari de Mallorca
