Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
Som senyora sense béns;
per això puc bravejar.
Desgraciat qui hi caurà;
ditxós qui no hi serà a temps!
Si tens pena, posa’t dol
i passa i deixa’m anar;
això és com qui anar a cercar
anguiles dins un pinar
dins es mes de juriol.
Voldria que fésseu cas
de lo que deix dit aquí,
i es qui vol menjar coní,
a sa pleta pot venir
i menar cans amb bon nas.
Tradicionari de Mallorca
