Altres cançons relacionades
S’escaradera major
que En Juan ’via llogada,
tan prest s’és escagassada,
Margalida, i tu no!
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Com veig que per mi la fruita
no acaba de madurar,
voldria, per no penar,
que el Bon Jesús me’n fos duita!
Tradicionari de Mallorca
