Jo tenc una oreia sorda
i s’altra que em fa tec tec.
Darrere aquesta paret
hi ha una jove qui escolta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sencelles
17
II
Es torrent de S’Estorell
cada pic que ve, fa tala:
enguany se n’ha duit un frare
i antany un bergantell.
Es rebosillo que duis
es diumenges, de vegades,
té les flors tan ben posades
que il•lumina los meus uis.
M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!