Com t’he descobert, Miquel,
que he tenguda d’alegria!
Son Garcia de Son Mel
és molt gran, i no hi cabia!
Senyor, quin temps era aquell
que anava a missa amb sa dona
i duia es capell amb trona,
calçons i jac de burell!
M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!