Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
132
II
Garrida, vós sereu causa
que tan jove me perdré:
si vos casau amb un altre,
al món renunciaré.
¿Voleu-me dar aigordent,
que tenc l’ànima que em penja?
Si diuen que em crema es fetge,
si el me crema, que el me crem!
Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo;
jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.