En Bartomeu Galaverna,
jo no sé si el coneixeu,
son pare l’ha fet hereu
d’un moix i una llanterna.
Sa llenterna s’és cremada
i es moixet qui ja s’és mort;
el jove no té conhort
quan veu s’heretat tudada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sóller
98
II
Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.
Jo n’he festejades onze,
i en es carrer n’hi ha nou;
totes quedaren burlades,
perque amb una ja en tenc prou.
Per ses roques de Muleta
s’hi passegen eriçons.
Dones de ca ets Avinyons,
remenau es galindons,
que guanyau mitja pesseta.