Saps que la vaig notar bé,
sa paraula que em digueres!
Garrida, més mal me feres
que sa boira a ses cireres
com està en flor es cirerer.
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Jo no m’agrad de civada
ni de pa mal saborós,
sinó que vos vui a vós
que sou xeixa recolada.