Un forn i dos fumerals;
dalt es fumerals, dos nius,
i dins cada niu,un ou;
i a dalt hi ha un terrat:
senyorets i senyoretes
s’hi passegen per damunt.
La cara i el cap: boca, nas, ulls, front, pois i xinxes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Artà
Núm de glosa
265
Volum
II
Altres cançons relacionades
El qui a l’aire fa un ball,
no té por d’encalladors.
El Papa, tan poderós,
¿no faria que jo i vós
refermàssem ses amors,
i cada uiada que fos
com empedrat de metrall?
Es qui té mal any s’enutja,
sega i no té delit.
Aquest bergantell d’En Tit
ell ja havia consentit
que un ravell fos una trutja!
Diuen que ets enamorats
segant plegats s’avorreixen,
i, es qui s’encobeeixen,
dins un mes se són casats.
Tradicionari de Mallorca
