Es joves han reparat
lo que duen ses fadrines:
duen randa a ses camies,
llavò mocador brodat,
es monyo ben estufat
i sabates amb botines.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Artà
120
II
Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Bona amor, si vos alcanç,
venturosa seré estada:
seré com aquella mare
que va tenir tretze infants
i en té sis de capellans
i altres tants d’ermitans
i es darrer se va fer frare,
i ella va ser coronada
davant Déu i tots es sants.
Bon pa i bona escudella
diu que mai l’acabarà.
En haver fermat es ca,
li fa amenaces d’estella.