Aquest jove aque ara passa
de cap a cap de carrer,
al•lotes, mirau-lo bé,
que té es cap de carabassa.
S’euveia anava carn fuita
i jo d’ella enamorat.
Si En Juan de S’Heretat
me n’haguera demanat
sis lliures, la me’n fos duita.
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.