Altres cançons relacionades
Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Tornam tenir dins Artà
Jesús, Jusep i Maria.
Un dia judicarà
a Malcos, qui va pegar
a Jesucrist com moria.
Dels bons tonedors del món
som jo i la gent no ho sap;
només m’embarassa es cap,
perque ses banyes hi són.
Tradicionari de Mallorca
