Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
Jo no em cans de demanar
a gent que ve de Ciutat
noves de mon bé estimat,
i ningú me’n sap donar.
No vui cantar cançons véies
perque de noves ne sé.
En tenc escrit un paper
per ses al•lotes novelles.