Sa meva dona primera
era un tresor reguardat;
sa que tenc és un mal cap:
no hi ha qui li vai darrere!
Estimat, veniu aquens,
i sentireu ma dolor,
que es meu cor s’encén d’amor
com una atxa amb quatre blens.
Madona, jo som vengut
perque em doneu atzavara
per curar de s’esquenada
que vaig pegar anit passada,
perque no torn geperut.