Qui de llibertat viu pobre,
bé pot dir que sent dolor.
An es llibre de l’amor
no el sap sinó qui s’hi troba.
Vós sou qui em poreu dar vida
i cercau que em muira prest.
Saps quin turment és aquest
per un que la mort el crida!
Tan fortes són ses amors
com ses muntanyes relades.
Si vénc claretes vegades,
jo hi som per no enfadar-vós.