A sa finestra teniu
un mirabajà, estimada,
i en donar-li una uiada,
un homo roman catiu.

Jo som petit com es dit;
a mi poca roba em basta:
ses taiadures d’un sastre
basten per fer-me un vestit.

-Coniets! Coniets!
¿Que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia:
¿quina hora és?
-La una.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les dues.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les tres!
-Ves a cercar-lès!