Un temps, devers can Parets,
tot eren flocs i macades,
i ara ja van cordades
amb gafetes i gafets.
Diumenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
fadrins ja en varen venir;
més pena va ser per mi
perquè no venguéreu vós.
Si jo altre llum no tenia,
garrideta, sinó es teu,
i no m’assistia Déu,
a les fosques moriria.