Que se’n vénguin, que se’n vénguin,
homos mocador a’s coll;
que se’n vénguin, que no amoll
enc que de rabi’ s’encenguin.

Un ramell de flors no és bo
perquè de cop se mustia.
Jo te'n duré un, un dia,
de floretes d'alegria
coïdes dins el meu cor.

Sa fadrina és un mirai
com una peça de vidre,
i, com està consentida,
ja no torna soldar mai.