Bon vent i seguit, Senyora,
sols que no sia mestral,
que aquest vent que fa és tan mal
que sa terra i tot tremola.
Mos promet, aquest any nou,
bundanci’ atota persona,
i, entre los principis, dóna
desunions i renou.
Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.