Ballau bé, polida mia,
ballau bé, polit mirai.
No havia vist ballar mai
jove amb tanta galania.
Es cos de plata teniu,
i a los braços branques d’or;
duis un mirai en es cor,
i dins es cap, argent viu.
Estimada, vós teniu
amb cadenes es meu cor.
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.