Garrida, el bon mariner
se regeix amb ses estrelles:
segons es vent, posa veles,
per no romandre endarrer.
Ara vos vaig a contar
sa desgràci’de sa Torre.
A Son Primer morí un jove
i En Butlo se negà,
i En Vei qui va quedar
mort, i no hi va haver que córrer.
-Quin jardí tan preciós!
Quina fruita tan madura!
Oh, parral de confitura!
-Però no en menjareu vós!