Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.
¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.
A Sant Marçal som anat;
mirau si l’he feta bona:
he baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap;
i com me som capguardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat de cap a cap!