Jo no som estat ditxós
de dir-te una parauleta
per aquesta franceseta.
Oh cor ingrat, adiós!
Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Vaig i vénc i me passeig
per aquí, i m’entretenc.
Per un sol guerrer que tenc,
molts de vespres no festeig.