Aigo de brotes de murta
m’haurà de fer s’estimada:
jo tenc s’esquena xapada
de segar civada curta.
Si jo em veia a ser casada
amb lo teu cos, Bartomeu,
ja podria dir que Déu
la glòri’ en vida m’ha dada.
En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.