A mi no m’han dit “Ves-tè’n”,
però ho han fet de manera.
Persona que no és grossera,
de ses punyides se tem.
Dins ses muntanyes de Lluc
sempre hi ha neu conglaçada:
Margalida agraciada,
ja t’alcançaré, si puc.
Em vares dir, anit passada,
que no volies tornar,
i jo vaig considerar
que el qui no ve, no se’n va:
vet-me’t aquí aconhortada.