Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
- Tu qui saps de lletre prima
i n’ets estudiant nou,
de messions te pos un sou
que no endevines es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina.
-¿Saps què em va dir En Jordi Mas
un dia que else comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com grans d’arena a la mar;
i si d’ell no et vols fiar,
ves-hi tu i les comptaràs.
L’any coranta-dos o tres
ses milícies se mogueren;
l’any coranta-quatre feren
homos malfets per no res.