’Polòni, com això és sol,
que et duia un pa recolat;
el duia i el m’he menjat,
perque ta mare no em vol.
Al•lota que no festeja,
i un enamorat vol fer,
que véngui amb mi, i li diré
d’es modo que se graneja.
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho pagarà el cor meu.