A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Campanet
Núm de glosa
98
Volum
III
Altres cançons relacionades
Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Una dona, amb molt que tenga,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
Vós sou prenda dolorada
que lo meu cor feis patir;
jo vos voldria tenir
per llençol i per coixí
un any de tira arreglada,
per prenda o per criada
fins a l’hora de morir;
i si deis que no és així,
mirau que em dau a sentir
sa pena més dolorada.
Tradicionari de Mallorca
