A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Campanet
Núm de glosa
98
Volum
III
Altres cançons relacionades
Catalina, casi em crem
de dir-te sa veritat:
ha dit Sant Antoni Abat
que te té un enamorat
guapo i apreciat,
ballador a s’ultim extrem.
Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Es diumenge de matí
ja s’hi posen de valent
mesclant vi amb aigordent
i, si los cau malament,
llavò no poren fugir.
En haver begut, se creuen
que tenen molts de doblers.
Es dilluns, es taverners
qui se mengen un bon peix
de lo que beuen de més
aquells tontos que no hi veuen.
Tradicionari de Mallorca
