Una dona, amb molt que tenga, si no sap apedaçar, sempre la veureu anar amb una ala que li penja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
330
II
Voldria sebre de fi, aquales hi han anades a fer nuus a ses arades per unes sobres fer-lí.
Que estau de sana i vermeia, careta de xerafí! Ditxós serà aquell fadrí que amb vós farà pareia!
Ses guerreres les me pas p’es tacons de ses sabates. Debades ne fas bravates: si jo el vui, tu no el tendràs!
