Una dona, amb molt que tenga, si no sap apedaçar, sempre la veureu anar amb una ala que li penja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
330
II
Jo festejava, a Maria, sa fia de s’escolà; i quan son pare ho va sebre, de ràbia, se va matar.
Si jo vénc clares vegades, això és perque no puc més; i, encara que pogués, Déu sap si hi vendré debades!
Na Beatriu Salandari i Na Pixedis Xineta, darrera la iglesieta, encalçaven un canari.
