Tot lo dia sent cantar
dones qui cuien oliva,
i una veu que m’encativa
d’una Bàrbara que hi ha.
Jo les cui de cap de brot
i a l’aire les emplom.
Un fadrí qui va pel món,
per porer dir “aquí som”,
ha de sebre fer de tot.
Si no havia de cantar
més que el qui té bona veu!
Quantes vegades se veu
que, de cent, una n’hi ha.