Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Un pareier molt m’enutja;
un bover em dóna tristor;
però s’esterrossador
d’aquesta possessió
em mata es porc i sa trutja.
Oh que llarga despedida
serà de vós i de mi!
Vós a Ciutat i jo aquí,
¿com ha de campar ma vida?