Dormiu, mirai meu, dormiu;
dormiu si teniu soneta;
dormiu, prenda estimadeta,
que el meu cor teniu catiu.
A Son Pastor es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes de dragons.
Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.