Aquest jove aque ara passa
de cap a cap de carrer,
al•lotes, mirau-lo bé,
que té es cap de carabassa.
Cada pic que et veig, Maria,
lo meu cor sempre roman:
si fosses un poc més gran,
per casar et demanaria.
Com te pensaràs tenir
es tord a sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que hi ha molt de temps que espera
fuies, i no en pot tenir.