A damunt Sant Salvador
me seguí una passada:
hi vaig veure sa donada,
i la Mare de Déu, no.
No puc cantar que no bega
o que no menj un confit.
He cantat tota sa nit
amb una set que m’aufega.
Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”