A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.
Un temps, en aquest turó,
hi enterraven ets ases;
ara hi han fet unes cases
que pareix un mirador.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.