Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.
¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?
Per tenir ses colors sanes,
de blanquet i vermeió,
si l’hi has promès, da-le-hi,
que no romanga amb ses ganes.