Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
40
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Es maonès ja ho dirà:
enguany plou a poques bandes,
ets elàstics i bufandes
i rebosillos amb randes
ja se poren retirar.
No sé si és ver lo que em pens,
que altri vos dóna alegría…
Amor, jo em contentaria
de sentir vostros alens.
Noltros tenim un moixet
qui se moria de magre
i li vaig tocar es culet
amb espines d’argelaga.
Tradicionari de Mallorca
