Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
40
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tomeuet, sa somereta
antany una ruca fé.
Enguany sí que mos va bé,
qui ha fet una muleta!
Farem una galereta
i tu seràs es cotxer.
S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.
El Rei m’ha fet un favor,
si no fos per una cosa:
que hauré de deixar una dona
que està en es carrer Major.
Tradicionari de Mallorca
