El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
A s’amor vaig dir un dia:
-¿Què faran aquests gerrers?-
Em va dir que no temés,
que menjàs i que begués,
que només se devertia.
I jo, sa por que tenia,
que no es devertís de més,
i que altri la se’n dugués,
i jo burlat romandria.
Es Tort Mates se pensava
que el farien regidor,
i el varen fer escurador
de secretes de la Sala.