En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de la meva vida
les vaig dar a un traginer.
No et ponguis, hermosa lluna,
no et ponguis i fé claror:
me’n vaig a veure s’amor
que m’han dit que té fortuna.
S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.