Si de venir vos deixau,
jo vos deman per favor:
duis-me s’extremunció
i llavò senyal tocau.
Una cançó ben dictada,
de quatre mots està bé;
de cins i de sis, també;
i de set, ja és codolada.
En veure casa de beies,
sempre me’n recordaré.
Oh Mestre Joan Fuster,
¿me voleu vendre es femer
que duis a dins ses oreies?