Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.
Margalida, m’ho pots dir,
si em vas amb carta tapada.
Si has d’esser com ta mare,
que no va voler ton pare,
no tenc que passar es camí.
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.