Una fadrina resolta,
com ralla, ja treu colors.
Ella respon: Adiós,
estimat meu de Mallorca.
Oli, oli de Deià,
que té sa maia menuda!
Jo la vui qui sia aguda,
o si no, no em vui casar.
Alt es puig hi ha un pandero
amb ses cames de cabrero
i té coll i no té cap.
Que és de tosco es qui no ho sap!
Un odre.