-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!
Som un tai de vermadors
i som de Binissalem,
i sempre duim es cistell
ben ple de rém amorós
Senyor, quin temps era aquell
que un homo, quan se casava,
comprava una capa blava,
calçons i jac de burell!