Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.
De Tots-sants fins a Nadal
passam es ventre amb raons:
quatre nesples, dos murtons...
Ja ho val, ja ho val, massa ho val!
S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!