Som un tai de vermadors i som de Binissalem, i sempre duim es cistell ben ple de rém amorós
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Verema
Binissalem
1252
II
S’anyella està damunt s’era aposta per engreixar; tots es qui en voldran menjar, han de dur plat i cuiera.
No el voldria teixidor ni sastre ni sabater: una dona sempre té de sa malura calor.
Tothom qui m’enquantra, diu: -Querol, ¿què tens a sa mà? -S’altre dia em vaig cremar sense cendre ni caliu.
