Sa mula de Biniaraix
que maten quan fan sa festa,
l’estogen per sopar es vespre
es qui pugen es capvespre
i volen veure sa festa,
ets sollers afamegats.
Aqueix beneit d’hortolà
dins un ui de col va néixer,
i sa col se va acopar
i ell no va porer créixer.
Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.