Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.
Jo mirava Ses Cabrelles
qui no se ponien mai.
Ja farien bon mestai
es mascles amb ses femelles.
Senyor, que és de diferent
d’ara an aquest temps passat!
Per amor seria anat
de llevant an es ponent,
i ara que la tenc present
me gir a s’altre costat.