Llecènci’ vui demanar
a sa meva enamorada,
llecènci’d’anar a segar
a Bunyola una escarada.
Devertiu-vos, Magdalenes,
ramell de vives colors;
En Juan diu que per vós
no fa cas de ses serenes.
-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?