Un temps, amb dues llenderes,
duien es dengue lligat,
i ara ses jornaleres
hi duen floc encarnat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Davantals; dengues
Poble
Esporles
Núm de glosa
101
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo som En Juan Trobat
i tenc es cul de ximarra
No puc menjar sobrassada
perque tot m’ho han tancat.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Oh Mare de Déu del Carme!
Donau bon temps a la mar,
perque anit s’ha d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i s’estimat qui nom Jaume.
Tradicionari de Mallorca
