Jo li vaig dir: –Pelicana-
dalt es marge de son Frau;
-que si no tens dengue blau,
jo t’en faré un d’endiana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Davantals; dengues
Sant Joan
86
II
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Sa Cadernera va anar
en es tai de sa segada,
i quan va esser a sa civada,
va dir:- Jo no sé segar.
Es blat és mal de taiar
i s’ordi qui arestes fa;
sa xeixa és bona pastada.
S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.