Baix de la serra Mandenga
troben un molí qui mol.
Al•lota, som En Fiol;
¿vols-me deixar tocar es dengue?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Davantals; dengues
Poble
Sineu
Núm de glosa
83
Volum
II
Altres cançons relacionades
Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, els alimenta:
per això cantaré jo,
enc que tot lo món me senta.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Ja el tenim acorralat:
ara ja no té remei,
aquell amb so cap fermat
qui du mocador vermei.
Tradicionari de Mallorca
