Jo venia de Son Mas
i ella de Sa Ritxola,
i li vaig dir: -Garridoia,
passau per aquí, que és baix.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deixàreu a mi
es capell per recordança;
si no fos mala ensenyança,
el faria beneir.
Cada pic que el veig, puc dir
que multiplic l’enyorança.