Sa lloca està mala i cova
i està malalta i no jeu:
es mal vei, buranya treu;
això és de com era jove.
Si és borda, deixa-la anar
i casa’t amb sa parenta.
Jo m’aconhort de pagar
sa mitat de sa dispensa.
Juan, ta mare s’avana,
p’es carrer diu que no em vol.
Si se mor, em posaré dol
d’una vermeia endiana.