Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb sos que hi ha aquí
i sospir p’es qui no hi són.
En es lloc de Son Favar
s’hi fan pins i pinotells.
Jeroni, ¿encara no véns?
Me cansaré d’esperar!
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.