Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.

Jo em conhort de dar-te pa
i pagar-te bona soldada,
sols que no estigues llogada
a casa de ciutadà.

A Ciutat me n’aniria,
si m’hi deixaven anar,
a veure mon bé què fa.
Jo ho sé bé, i no m’erraria.