Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Defectes físics
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
66
Volum
III
Altres cançons relacionades
Damunt ses costes d’Algaida
hi vaig sembrar un fasser;
hi ha fadrina que té
mostatxos, i no s’afaita.
Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?
S’aigo millor de Muntanya
passa per Binifaldó.
El qui t’alcançarà, guanya
més honor que el Rei d’Espanya
com fa un Emperador.
Tradicionari de Mallorca
